En els assumptes públics i amb els diners públics: Llums I Taquígrafs!

Sense Transparència no hi ha Participació Ciutadana ni Democràcia real

L’obscurantisme i l’ocultació només conduix al despotisme i a la corrupció

La transparència no és cap caprici. Ben al contrari és una de les bases fonamentals de la democràcia i de la participació ciutadana, la forma en què la intel·ligència col·lectiva es puga convertir en un instrument real per solucionar els problemes i fer possible una gestió neta, justa i responsable dels recursos públics, és la garantia perquè els exercicis il·legítims del poder, la corrupció, el despotisme, el clientelisme, el desviacionisme en la funció pública i la conversió dels representants electes en una mala sort de “clan” d’interessos privats es vegen enfrontats de veritat al control i a la crítica ciutadana. La transparència és una necessitat que s’ha de satisfer per garantir la vida política i que el pluralisme esdevinga un fet incontestablement positiu, una eina substancial per a la recerca de solucions als problemes que ens afecten als ciutadans i per a la recerca de consensos.

Des de COMPROMÍS, i cenyint-nos a l’àmbit municipal d’Alfafar, primer amb el govern municipal del PSOE i ara amb el govern municipal del PP, hem fet de l‘exigència de transparència una constant, i ho hem fet reclamant aspectes molt concrets, amb propostes i demandes ben clares.

Una d’elles, s’ha vist satisfeta en dates recents (en febrer passat), amb la publicació per fi dels Pressupostos Municipals d’Alfafar d’enguany, després d’anys de reclamar que es fera així, sempre i amb tots. I tot i això, encara de manera insuficient, perquè reclamem també que es publiquen també els documents necessaris per a la seua correcta interpretació, els contractes, plecs, concessions, mapa funcionarial i de treballadors municipals, etc.

La ciutadania ha de conèixer quins han estat els nous contractes, concessions i adjudicacions des de l’entrada del nou govern municipal, així com les rescissions contractuals i de concessions, amb la motivació i la justificació adient. Com també que es publique “l’estat de comptes”, és a dir el seguiment de l’execució dels Pressupostos Municipals.

També reclamem, sobretot per exigència de l’exemplaritat, que es publiquen no sols els sous dels regidors i la seua declaració de béns inicial, sinò també el conjunt de percepcions que reben tots els regidors i grups municipals, així com el personal treballador de confiança, les seus funcions, i, d’haver-ne, les facturacions que els regidors, i les seues possibles empreses o famílies, puguen fer a l’Ajuntament.

Des de COMPROMÍS, en l’àmbit municipal d’Alfafar, hem reclamat i continuem reclamant que es posen en marxa un conjunt de mesures, contingudes en diverses propostes de mocions municipals que hem passat i que recullen les recomanacions i mesures impulsades per Transparency International, pel Moviment 15M Horta-Albufera o per la iniciativa “Gravem els Plens”, entre altres. La majoria d’estes mesures no tenen cap despesa econòmica que puga dificultar la seua posada en marxa: només depenen de la voluntat política.

La web municipal de l’Ajuntament d’Alfafar pot ser una excel·lent eina per posar en marxa moltes d’eixes mesures, en un termini raonable de temps. I una Carta de la Participació Ciutadana municipal, consensuada per tots els agents polítics, socials i cívics, pot ser l’instrument bàsic que garantisca això.

Una major transparència ha de possibilitar una major i millor participació. Participar en la pressa de decisions sense comptar amb informació veraç i contextualitzada des de diversos prismes ha de suposar un avanç respecte a la situació actual.

No és assumible el procés engegat amb la consulta ciutadana corresponent al canvi de nom de Plaça del País Valencià. La consulta no reuní els elements necessaris per a què fóra un mecanisme vàlid i rigorós. Mai coneguérem quines foren les bases d’eixa consulta o quina fou la data fixada per a la seua finalització.

Com també modificar, des del mateix consens, algunes ordenances municipals que contenen barems, per tal de garantir la plena igualtat en l’accés a recursos públics municipals.

Un exemple del que diguem: enregistrar en vídeo els Plens municipals i posar en la web de l’Ajuntament cada Ple.

Fem d’Alfafar una referència de la Transparència entre els pobles valencians.

Josep Maria Tarazona / Joan S. Sorribes

La transparència com a fòrmula de compromís social i com a garantia de participació ciutadana: cap a un model nou de relació entre les institucions i els ciutadans

En aquests darrers anys han eixit a la llum nombrosos casos de corrupció i mala gestió dels recursos públics per part de les institucions tant en l’àmbit estatal com en l’autònomic i en els locals. 

Resulta evident que tots aquests fets s’han produït per l’opacitat en l’actuació de les Administracions publiques i han tingut com a conseqüència, d’una part, l’allunyament dels ciutadans i dels seus representants polítics, constituïts sovint en clase política, i, d’una altra part, en la demanda creixent per part d’amplis sectors de la ciutadania d’una major intervenció i d’una participació més activa i efectiva en els afers públics per tal de garantir la transparència de les seues actuacions.

Com a ciutadans hem d’assumir el paper que ens toca i el nostre compromís per a millorar el nostre entorn social. No hi ha prou amb votar i escollir uns representants. Cal anar més enllà i fer efectius els nostres drets exigint mecanismes que possibiliten la nostra participación real i l’accés a la informació de la gestió dels recursos públics perquè són de tots i a tots ens afecta l’ús que se’n fa. 

Cal establir una nova forma d’interrelació entre la ciutadania i l’Administració pública basada en dos aspectes que, malgrat ser obvis potser no ens hem parat a considerar :

1) La documentació i els recursos públics formen part del patrimoni col.lectiu i són propietat dels ciutadans i no sols del electes o del funcionariat. És un patrimoni que prové dels fons públics.

2) L’accés a la informació és un dret fonamental de totes les persones, tal i com estableix el Comité de Drets Humans de les Nacions Unides i recullen altres acords d’organismes europeus i internacionals, signats i reconeguts per l’Estat espanyol i per tant d’obligat compliment. És, a més a més, requisit previ i fonamental per a l’exercici de la llibertat d’expressió i garantía de les llibertats de la ciutadania .

Des de Compromís per Alfafar entenem que exigir als nostres representants el compliment de les seues funcions com cal és no sols un dret sinò també un deure que tenim com a ciutadans. I en conseqüència amb allò que pensem i creguem hem presentat diverses propostes al nostre Ajuntament per obrir la gestió i la información a la ciutadania i impulsar la seua participació, elements claus per a contribuir a l’apropament entre Institucions i ciutadans i lluitar contra la corrupción.

Entenem que aquest tema com altres que incideixen de manera important en la política local, s’ha de començar a veure més enllà de disputes estèrils i s’ha de plantejar com un exercici saludable de pràctica democrática i corresponsabilitat ciutadana. Això suposa dotar-se d’uns mecanismes per fer posible la transparència a la gestió pública del nostre Ajuntament, tals com la informació puntual i clara dels presupostos, contractació i obres que es realitzen, així com fomentar i garantir la participació real i activa dels ciutadans en el debat i decisions que els afecten.

Estem parlant, en definitiva d’un compromís de tots per garantir no sols una gestió eficaç dels recursos públics sinò també respectuosa amb els interessos i els drets dels ciutadans. 

Maria Estrella García-Yévenes

L'atur i la pobresa els primers problemes de tots els alfafarencs

3.165 alfafarencs en l’atur i una xifra major encara de veïns i veïnes sota el llindar de la pobresa han de ser la primera de les preocupacions de l’Ajuntament i de l’acció social i política local

3.165 alfafarencs estaven sense treball passat 28 de febrer (segons fonts de la Generalitat Valenciana, Informe Argos), amb una mitjana percentual per damunt notablement de la mitjana comarcal i de la mitjana del País Valencià. Som un poble que va perdre la indústria en les últimes dècades i amb una agricultura també a la baixa (prenent com a base el cens de 2011, la població activa puja 11.525 ciutadans, la indústria ocupa només 1.490 mentre que el sector serveis ocupa 5.305 treballadors, la següent porció dels actius són aquells que no tenen faena).

En concondància els índexos de pobresa, de ciutadans que han de viure per baix del llindar de la pobresa, superen les taxes d’atur. En alguns barris del poble, eixes dramàtiques estadístiques encara s’agreugen més. Els últims anys, des què es va entrar en això que diuen “crisi”, la davallada d’una part importantíssima de la població cap a situacions de risc d’exclusió social o directament en exclusió ha sigut una tònica tràgica i creixent, com ho demostren, sense anar més lluny, la necessitat creixent d’assistència dels serveis municipals de Benestar Social o l’augment en les necessitats del repartiment d’aliments bàsics.

Les dones, els joves, les persones amb greus dificultats d’inserció sòcio-laboral,  i la gent major de 40 anys amb dèficits formatius professionals, són els tres grans grups que han vist en el últims anys com les seues expectatives d’ocupació pràcticament s’han esfumat.

Sens dubte, doncs, l’atur i la creixent població que sobreviu per baix del llindar de la pobresa i abocada a l’exclusió social han de situar-se al centre de tota acció política local i ha de ser la primera de les preocupacions de l’Ajuntament.

La nova legislació sobre Règim Local, perpetrada pel PP estatal, entre altres conseqüències comporta destruir no sols gran part de l’autonomia local sinò també la pèrdua de competències i capacitat per fer que la institució política més pròxima als ciutadans tinga possibilitats d’incidir realment en el terreny social i econòmic. En els pròxims pressupostos municipals, els de 2015, això estarà a la base dels números locals que es puguen posar damunt la taula per als anys vinents. Si s’accepta la nova legislació, l’Ajuntament quedarà lligat de mans i peus per tal de poder desenvolupar una política en terrenys com l’ocupació, el benestar social i la prestació d’alguns serveis vitals per a la gent que pitjor ho té en una situació de fractura social i en espiral cap a la pobresa i la miserització. Per tant, l’oposició frontal a eixa nova legislació i el negar-se a perdre competències marca la diferència en l’àmbit local.

Una altra ratlla que marca la diferència és l’existència o no de voluntat per afrontar els problemes del deute municipal, començant per acceptar la necessitat d’una vertadera auditoria ciutadana del mateix que servisca per determinar allò que s’anomena el “deute ilegítim” i prendre posteriorment les decisions al respecte que corresponguen, òbviament aplicant des del principi criteris d’absoluta transparència i aplicant tot seguit la participació ciutadana en la pressa de les decisions. Acceptar la reforma constitucional perpetrada amb nocturnitat i traïdoria pel PP i el PSOE estatals, que obliga a pagar el deute públic abans que atendre les necessitats més bàsiques de la població, comporta en l’àmbit municipal que determinades infrastructures de gestió privada encara que de propietat pública tinguen una despesa milionària any rere any en els Pressupostos Municipals o que determinades decisions presses en el passat estiguen causant obligacions de pagament hui i per molts anys. No es pot estar esperant sempre si determinat ministre de Madrid considera oportú permetre o no l’ús de fons municipals per a invertir, mentre que l’obligació de pagar deute municipal a bancs o obligacions contretes amb empreses privades s’han atendre religiosament.

La tercera gran ratlla que marca la diferència entre les diferents forces polítiques i agents socials locals és aquella que té a vore amb què volem enfortir, incentivar i promoure, per al desenvolupament econòmic i social de la nostra gent. Perquè política és marcar prioritats. I si parlem de prioritats, no són les mateixes les que situen al centre de l’actuació municipal la majoria social i la població més desfavorida que aquella altra que posa per davant determinats sectors, sovint tan presents com aliens al teixit local. Parlem clar: no és igual afavorir el xicotet empresariat, el xicotet comerç, els autònoms, l’economia social i comunitària, que destinar el gros de les forces escases i de l’atenció municipal a les grans marques i distribuïdores comercials.

Eixes tres ratlles marquen la diferència entre uns i altres, molt més que no les sigles, en Alfafar.

I situar-se a una o altra banda de les ratlles és condició inexcusable per oferir una alternativa i per a la credibilitat d’allò que es puga proposar.

La gent d’Alfafar ha d’afrontar en els pròxims anys no sols repensar un futur millor per al conjunt, sinò també el “com” construir-lo, i s’ha de fer amb la participació activa de tots. Sense eixa participació, senzillament no és possible construir un futur més just i millor. No s’ha de pensar el futur per ningú, s’ha de pensar el futur amb tots, o millor dit amb l’amplíssima majoria. La majoria social i els sectors més desfavorits han d’estar al centre de tota reflexió i acció política i social local.

Urgix un Pla d’Ocupació i mesures municipals molt més agosorades per protegir els més dèbils, si es vol evitar que les creixents desigualtats acaben en una fractura social dificilment reversible, condemnant potser a més d’una generació a un calvari i a un cul de sac. Això passa ineludiblement per promoure que aquells que ho necessiten esdevinguen protagonistes també de posar en marxa solucions, i no sols de tindre actituds mèrament assistencialistes des de l’Ajuntament. Passa ineludiblement per posar fre a la desafecció respecte de la política i per impulsar decididament una regeneració profunda i radical, una desafecció absolutament explicable per l’allau de corrupció sistèmica, pel distanciament de la representació política i la seua tendència a l’autisme, per la partitocràcia, la submissió, sovint en la falta de racionalitat en la gestió i la perversió de la funció pública en ocasions, que en l’àmbit local és perfectament possible capgirar si existix voluntat política de fer-ho.

Està clar que un Ajuntament no pot per si sol donar solució a totes les qüestions i necessitats plantejades, però tan clar com és això ho és que la institució política més pròxima als ciutadans resta obligada a respondre en quin costat està i posar-se a treballar de forma efectiva per buscar les solucions i els consensos necessaris per afrontar eixes situacions i també per posar-se davant si, segons com, cal anar a defensar front altres institucions les necessitats.

Joan S. Sorribes

El blog de CIUTADANS PER ALFAFAR I EL PARC inicia una nova etapa

El blog de CIUTADANS PER ALFAFAR I EL PARC inicia una nova etapa. Complida la de servir a crear i potenciar la coalició COMPROMÍS PER ALFAFAR I EL PARC, el nostre blog tindrà continuïtat d'ara endavant com a eina de reflexió sobre els assumptes locals, o generals que ens afecten, una eina modesta, amb voluntat de cooperació amb tots i totes, i una eina també amb declarada voluntat de servir per a transformar la nostra societat i encaminar-nos cap a la construcció col·lectiva d'un futur. Un futur que, perquè el portem ja al cor, estem segurs que podem construir-lo amb tots, entre tots, per tots i per totes. I ho farem com l'aigua clara, sense amagar qui som, amb noms i cognoms, sense anonimats insultants per a la intel·ligència col·lectiva, responsabilizant-nos cadascú de les pròpies paraules. A l'igual que el blog, la pàgina facebook seguirà en eixa nova etapa el mateix camí. En uns pocs dies, de nou estarem amb vosaltres.